Recerca i plantejament

En un territori dens i relativament petit com ho és el nostre país, equilibri i proximitat són dos conceptes molt relacionats. D’una banda, és important que el nostre país mantingui un equilibri territorial, sense desigualtats destacades en relació amb la distribució de la població, els recursos i les oportunitats. És fonamental que les persones nascudes al món rural puguin desenvolupar el seu projecte vital en un context favorable. D’aquesta manera exerceixen un dret bàsic i contribueixen a compensar la gran concentració de població que trobem en les zones urbanes, com ho són les grans ciutats. D’altra banda, també és desitjable que els productes que consumim, especialment els alimentaris, vinguin d’un entorn proper, tant per un interès individual (producte arrelat, més fresc i menys manipulat) com per interès col·lectiu (foment de l’economia local i estalvi energètic, entre d’altres).

La nova pagesia té un paper destacat en aquest procés, ja que, gràcies al seu foment de productes de proximitat i de consum local, contribueix positivament a aquest arrelament territorial. La joventut és un agent clau en la renovació del camp català, però continuar l’explotació familiar o iniciar-ne una de nova representa un conjunt de reptes que les administracions han d’ajudar a superar. En un país centralista i desestructurat com el nostre, la nova pagesia és un fenomen cabdal per abordar diversos reptes del nostre futur: fomentar l’ocupació juvenil, aturar la despoblació del món rural, estimular la producció i el consum de productes locals respectuosos amb la salut i el medi ambient, fer créixer els espais i les propostes d’art contracultural, conservar i salvar la llengua i totes les expressions que es troben sota alertes d’extinció. En definitiva, impulsar a la construcció d’un país més cohesionat i sa.

La història de la pagesia de Catalunya és, en gran part, la història dels seus masovers. Els masos ruïnosos o senzillament acabats d’abandonar conformen una estampa cada dia més coneguda i familiar quan transitem pels camins del nostre país. El sistema d’aquests masos, la masoveria, havia articulat el món rural a la Catalunya Vella des del segle XVI fins a mitjans segle XX, moment en què, a partir dels anys 60, començà a experimentar un fort retrocés. La mecanització progressiva del camp durant aquesta època va provocar un primer èxode però el procés de desaparició dels masovers va patir una gran acceleració des dels anys 80, de manera que els pocs masovers que queden avui sembla que asseguren que són els últims llogaters de la terra.

I és que a meitat del segle passat, les zones rurals i les explotacions agrícoles ocupaven la major part del territori. En contraposició, avui, el sector agrari tradicional, hegemònic, fatigat i precaritzat, es troba en un estat de col·lapse i supervivència. Tal és així, que l’actual situació del sector no només ha canviat, si no que ha passat a un segon pla, atès que la producció ja no és l'objectiu principal de l'agricultura i això en dificulta la seva rendibilitat i la seva permanència. Fa bastant temps que la societat occidental ha abandonat el món agrícola en general. Fa temps que els paisatges són usats per a embadalir turistes, i la gent que realment els treballa i hi viu, queda abandonada. I per això els poders, en comptes d’ajudar a tot aquella gent que pertany al món rural, perquè la seva feina sigui rendible, se’n desentenen. I mostren aquesta ignorància, aquesta voluntat d’arraconar tota una tradició cultural i una necessitat vital.

El món rural és molt més divers, espontani i viu que la visió estereotipada que encara en perdura. És avantguarda, és creació, és moviment. En un moment de creixement de la consciència social sobre temes ambientals, sorgeixen formes alternatives d’entendre la producció agrícola. Simultàniament a la tradicional via d’incorporació al camp a través del relleu generacional, estan creixent, cada cop més, alternatives al despoblament rural i a la capitalització del camp. Hi ha un grup emergent i jove molt vinculat a la terra i a la producció ecològica local, que busca autonomia i es manté optimista envers el futur agrari. A aquesta nova onada de persones amb energia renovada, que no prové d'un entorn rural sinó que s'incorpora per primera vegada al sector agrari, se l’ha anomenada «nova pagesia». I és, dins d’aquest nou perfil, on s’inclouen els projectes de masoveria nouvinguda jove, que allunyada dels tradicionalismes funcionals de la ruralitat i enfocades cap a una visió més sostenible, horitzontal, comunitària i cooperativista, és actualment una de les forces que presenten més interès a adoptar noves actituds i pràctiques dins del món rural. La incorporació de projectes artístics contraculturals dins d’aquests espais, en són un exemple.

L’activitat que porta a terme la nova pagesia, entre moltes altres coses, alimenta el capital social, manté connectats els mons rurals i urbans, aposta per una bona qualitat dels aliments —i així promou la salut de les persones—, torna a habitar espais abandonats, inventa noves relacions socials, proposa maneres alternatives d’organització i col·laboració, pensa en les generacions futures i lluita per mantenir un espai agrari ric, divers i econòmicament dinàmic. Tots aquests atributs són els que defineixen el desenvolupament rural. Les polítiques públiques haurien de valorar el nou paradigma agrosocial com un model a partir del qual es pugui oferir qualitat de vida als seus habitants, mantenir els recursos naturals i fer viable econòmicament les zones agràries i rurals. Les actuals crisis energètica, ambiental, alimentària, financera i de valors encara fan més evident la necessitat de transformar alguns dels patrons instaurats en els últims anys en les societats industrials.

És per tot això que hem decidit indagar i presentar una petita però significativa mostra del que es cou al món rural a través d’una selecció d’experiències acompanyades de reflexions temàtiques a cura d’especialistes que comparteixen amb nosaltres aquesta diagnosi, sense que hi falti un toc pròpi d’humor.En un territori dens i relativament petit com ho és el nostre país, equilibri i proximitat són dos conceptes molt relacionats. D’una banda, és important que el nostre país mantingui un equilibri territorial, sense desigualtats destacades en relació amb la distribució de la població, els recursos i les oportunitats. És fonamental que les persones nascudes al món rural puguin desenvolupar el seu projecte vital en un context favorable. D’aquesta manera exerceixen un dret bàsic i contribueixen a compensar la gran concentració de població que trobem en les zones urbanes, com ho són les grans ciutats. D’altra banda, també és desitjable que els productes que consumim, especialment els alimentaris, vinguin d’un entorn proper, tant per un interès individual (producte arrelat, més fresc i menys manipulat) com per interès col·lectiu (foment de l’economia local i estalvi energètic, entre d’altres).

La nova pagesia té un paper destacat en aquest procés, ja que, gràcies al seu foment de productes de proximitat i de consum local, contribueix positivament a aquest arrelament territorial. La joventut és un agent clau en la renovació del camp català, però continuar l’explotació familiar o iniciar-ne una de nova representa un conjunt de reptes que les administracions han d’ajudar a superar. En un país centralista i desestructurat com el nostre, la nova pagesia és un fenomen cabdal per abordar diversos reptes del nostre futur: fomentar l’ocupació juvenil, aturar la despoblació del món rural, estimular la producció i el consum de productes locals respectuosos amb la salut i el medi ambient, fer créixer els espais i les propostes d’art contracultural, conservar i salvar la llengua i totes les expressions que es troben sota alertes d’extinció. En definitiva, impulsar a la construcció d’un país més cohesionat i sa.

La història de la pagesia de Catalunya és, en gran part, la història dels seus masovers. Els masos ruïnosos o senzillament acabats d’abandonar conformen una estampa cada dia més coneguda i familiar quan transitem pels camins del nostre país. El sistema d’aquests masos, la masoveria, havia articulat el món rural a la Catalunya Vella des del segle XVI fins a mitjans segle XX, moment en què, a partir dels anys 60, començà a experimentar un fort retrocés. La mecanització progressiva del camp durant aquesta època va provocar un primer èxode però el procés de desaparició dels masovers va patir una gran acceleració des dels anys 80, de manera que els pocs masovers que queden avui sembla que asseguren que són els últims llogaters de la terra.

I és que a meitat del segle passat, les zones rurals i les explotacions agrícoles ocupaven la major part del territori. En contraposició, avui, el sector agrari tradicional, hegemònic, fatigat i precaritzat, es troba en un estat de col·lapse i supervivència. Tal és així, que l’actual situació del sector no només ha canviat, si no que ha passat a un segon pla, atès que la producció ja no és l'objectiu principal de l'agricultura i això en dificulta la seva rendibilitat i la seva permanència. Fa bastant temps que la societat occidental ha abandonat el món agrícola en general. Fa temps que els paisatges són usats per a embadalir turistes, i la gent que realment els treballa i hi viu, queda abandonada. I per això els poders, en comptes d’ajudar a tot aquella gent que pertany al món rural, perquè la seva feina sigui rendible, se’n desentenen. I mostren aquesta ignorància, aquesta voluntat d’arraconar tota una tradició cultural i una necessitat vital.

El món rural és molt més divers, espontani i viu que la visió estereotipada que encara en perdura. És avantguarda, és creació, és moviment. En un moment de creixement de la consciència social sobre temes ambientals, sorgeixen formes alternatives d’entendre la producció agrícola. Simultàniament a la tradicional via d’incorporació al camp a través del relleu generacional, estan creixent, cada cop més, alternatives al despoblament rural i a la capitalització del camp. Hi ha un grup emergent i jove molt vinculat a la terra i a la producció ecològica local, que busca autonomia i es manté optimista envers el futur agrari. A aquesta nova onada de persones amb energia renovada, que no prové d'un entorn rural sinó que s'incorpora per primera vegada al sector agrari, se l’ha anomenada «nova pagesia». I és, dins d’aquest nou perfil, on s’inclouen els projectes de masoveria nouvinguda jove, que allunyada dels tradicionalismes funcionals de la ruralitat i enfocades cap a una visió més sostenible, horitzontal, comunitària i cooperativista, és actualment una de les forces que presenten més interès a adoptar noves actituds i pràctiques dins del món rural. La incorporació de projectes artístics contraculturals dins d’aquests espais, en són un exemple.

L’activitat que porta a terme la nova pagesia, entre moltes altres coses, alimenta el capital social, manté connectats els mons rurals i urbans, aposta per una bona qualitat dels aliments —i així promou la salut de les persones—, torna a habitar espais abandonats, inventa noves relacions socials, proposa maneres alternatives d’organització i col·laboració, pensa en les generacions futures i lluita per mantenir un espai agrari ric, divers i econòmicament dinàmic. Tots aquests atributs són els que defineixen el desenvolupament rural. Les polítiques públiques haurien de valorar el nou paradigma agrosocial com un model a partir del qual es pugui oferir qualitat de vida als seus habitants, mantenir els recursos naturals i fer viable econòmicament les zones agràries i rurals. Les actuals crisis energètica, ambiental, alimentària, financera i de valors encara fan més evident la necessitat de transformar alguns dels patrons instaurats en els últims anys en les societats industrials.

És per tot això que hem decidit indagar i presentar una petita però significativa mostra del que es cou al món rural a través d’una selecció d’experiències acompanyades de reflexions temàtiques a cura d’especialistes que comparteixen amb nosaltres aquesta diagnosi, sense que hi falti un toc pròpi d’humor.